Reflexió Pràctica 2. Període d'adaptació i conte d'en Frederick!

Abans de començar la meva reflexió d’aquesta segona pràctica grupal que hem realitzat a l’assignatura d’Educació Emocional vull agrair a les meves companyes na Erika i na Estefi que han estat les que han portat la pràctica endavant. Jo per motius personals no vaig estar a l’illa i he d’agrair la facilitat que em van donar per anar treballant a distància. Així que MOLTES GRÀCIES AL.LOTES!

Quan es va proposar la segona pràctica hem va cridar l’atenció treballar el conte que havia escollit na Erika junt amb na Estefi, per la desconeixença de la temàtica i perquè he treballat amb elles en altres ocasions i congeniem be.

Del període d’adaptació n’havia sentit parlar poc, algun comentari de les experiències de la meva mare com educadora i d’alguns comentaris a classe, però consider que era una desconeguda per a mi. No vull dir que ara sigui una experta però al manco sí conec la teoria.

Que m’ha quedat clar d’aquest procés?? Doncs que és un moment crucial en la vida de l’infant, família i mestre que s’ha de viure de la manera més tranquil·la, còmode i amb el màxim respecte cap als tres agents, aquests depenen entre ells, i són imprescindibles uns perquè funcionin els altres.

M’ha sorprès més, el paper rellevant que té l’escola en aquest procés. Sobretot l’educadora perquè ha d’oferir un espai, un material, un ambient que ofereixi a l’infant i a la seva família un sentiment de seguretat i confiança per poder viure aquest procés de forma agradable i perquè deixin els seus fills de manera segura amb confiança.

El període d’adaptació hauria de ser un procés molt més llarg, pausat i individualitzat del que es fa actualment a la majoria dels centres educatius espanyols. Cada infant i cada família necessita un temps diferent per adaptar-se a la nova situació, ha de ser molt complicat deslligar-se del vincle afectiu i obrir-se a un altre context i hem de tenir en compte que cada persona té unes necessitats diferents les quals no ajuden a complaure realitzant el període d’aquesta manera. Hem de fer que sigui una experiència lo més positiva possible i aplanar el camí a les famílies i infants.
Els mestres tenim una gran responsabilitat, però tot comença de la manera com entenem nosaltres aquest procés per poder oferir lo millor de cadascú.

Sobre aquesta pràctica volia donar la enhorabona a totes les meves companyes per la feina tan polida i creativa que ens han ofert i compartit en aquestes sessions!
Hem creat una quantitat enorme de recursos de qualitat per treballar la temàtica de la por, gelosia, adaptació, joc simbòlic, rutines...
Enhorabona a totes!!

Gràcies!