dissabte, 17 de desembre de 2011

INAUGURACIÓ EXPO!


Bona nit a tothom!
Després d’un dia de “ressaca” és hora de fer balanç de l’aconteixement de l’any: la exposició de les GEDIS!!!
Ahir va ser un dia molt especial per totes les companyes, vam inaugurar una exposició que fa mesos que esteim preparant amb molta il•lusió. La veritat que no ha estat gens fàcil aconseguir una fita com aquesta, tot i que ho teníem molt clar des d’un principi i estàvem molt motivades, hem viscut moments de dubtes i desànims, però gràcies al recolzament de companyes positives ningú ha “caigut” i sempre ens hem animat.

Personalment pens que aquesta exposició és una forma de “despullar-nos” perquè mostrem tot el que hem anat realitzant aquests cursos que portem estudiant. Treballs amb els quals expressem el que sentim, el que volem per un futur, donar importància a aspectes, la passió en aquest ofici i vocació que ens han mostrat i tramés mestres com en Pere Alzina, na Cris Moll entre d’altres.
Consider que hem fet treballs molt polits, fantàstics, creatius i que era una pena que es quedessin reduïts a una simple presentació dins l’aula. Crèiem que perquè siguin realment útils i tenguin un sentit i raó dins l’escoles avui, és necessari compartir tot aquest material amb les nostres futures companyes, les mestres que estan dia a dia amb infants i que esperem que agafin alguna idea i tota aquesta feina feta amb tanta il•lusió tengui un sentit i es pugui aprofitar!

Esper que vos agradi la exposició de tot cor!

dilluns, 28 de novembre de 2011

ACTIVITAT SOBRE EL VÍDEO HISTORIA DEL “1”.

Bones tardes, ens han demanat que publiquessim al blog aquesta activitat que hem fet a nivell individual a casa sobre la visió d'un video que explica la història del nombre 1 i els diferents nombres. Aquest és el resultat:

A partir de la visualització de l’arxiu de vídeo Història del “1”, respon les qüestions següents:

a) Al llarg de la història de la Humanitat s’han utilitzat diferents tipus de nombres. Identifica’ls i posa’n tres exemples de cada tipus.

Els nombres en general poden ser Reals o no Reals.
Els reals inclouen tots els nombres racionals (enters, naturals, fraccions...). En canvi els no reals inclouen els irracionals, els quals tenen xifres decimals infinites no periòdiques, com per exemple arrels no exactes, el nombre pi, són nombres complicats.
Després de la visió del vídeo diferents vegades, puc dir que els diferents nombres dels quals s’ha parlat en aquest reportatge són:

Els nombres Naturals (N): són els nombres: 1,2,3,4,5.... Serveixen per comptar. Són els que més s’empren des de sempre, atès que des de fa milions d’anys s’ha comptat, encara que no és fins la civilització Sumer que es dóna l’aritmètica(sumar i restar).
- Els infants durant l’etapa de l’educació infantil fan ús d’aquests nombres en moltes ocasions, en qualsevol moment del dia compten i per tant trobem diverses experiències dins les aules, on es relacionen infants i nombres naturals:
1. Comptar quants infants som avui a classe (recompte).
2. Comptar quants dies falten per les vacances de Nadal, Setmana Santa o d’estiu.
3. Comptar quants dibuixos o fitxes tenim fetes per muntar l’àlbum.

Els nombres Enters( Z): són els nombres que inclouen els naturals diferents a zero. Inclouen els nombres positius i negatius (...-5,-4,-,3,-2,-1,0,+1,+2,+3,+4,+5..... ) No poden tenir cap part decimal. Amb aquests es poden fer sumes, restes, multiplicacions divisions...Dels negatius no en fa referència especialment aquest vídeo.
- Els infants durant l’etapa de l’educació infantil fan ús d’aquests nombres en diverses ocasions, i els usos són similars als que hem anomenat amb els nombres naturals. Exemples de nombres enters negatius no me venen al cap, perquè els infants en aquesta etapa per entendre les matemàtiques fan ús de l’experiència, de la pràctica, de la manipulació i el representar un nombre negatiu és complicat.
1. Comptar quants anys tenim, quants germans som, quants amics juguem...
2. Diferents cançons i jocs populars empren el recompte.
3. Podem emprar les restes amb accions quan donem algun objecte algun amic, per exemple caramels però mai quedarem en negatiu perquè són objectes reals i físics.
4. Podem sumar quants infants es queden al menjador a dinar avui.

Els nombres Racionals(Q) . Els Racionals són aquells que es poden expressar en forma de fracció, la seva expressió decimal pot tenir un nombre infinit de xifres decimals o també un nombre seguit de xifres decimals infinites periòdiques. En canvi els nombres irracionals no poden expressar-se mitjançant la fracció. Perquè la seva expressió decimal té infinites xifres no periòdiques.

Els nombres racionals que he identificat en aquest vídeo són:

El Fraccionaris(Q): és una quantitat dividida per una altra quantitat. La fracció té dos nombres, el de dalt el numerador i el de baix el denominador. Un exemple: 3/6.
Pens que no s’empren en moltes ocasions dins l’aula, a diferència dels nombres naturals que hi són sempre presents. Diferents moments:
1. Repartir un pastís d’aniversari entre tots els companys de classe. Comporta calcular quants som per els diferents trossos i després repartir i veure quants en queden...
2. El dia que mengem fruita per berenar el que reparteix la fruita també empra les fraccions, alhora de fer les reparticions als bols.
3. Quan feim manualitats i hem de repartir material, o juguem a cuinetes i repartim aliments, feim parts de diferents productes i objectes.

Els Decimals(Q): Els nombres decimals són aquells que tenen dues parts i estan dividits per una coma. Una part sencera i una altra decimal.
No se m’ocorreixen moltes activitats per emprar aquests nombres dins les aules d’infantil.
1. Comptar diners. Ara amb els euros tenim decimals, tot i que me sembla una activitat bastant complicada, pens que es podrien emprar en el racó de la botiga que pot tenir qualsevol aula d’infantil.
2. Per medir l’alçada dels infants.(metres i cm)
3. Pesar el pes dels infants.(kg i grams)

b) Quina ha estat la necessitat per a la invenció de cada conjunt numèric? Posa dos exemples de la utilització de cada tipus de nombre.

Durant el vídeo es van presentant les diferents aparicions dels diferents nombres identificats, aquestes són les dates i exemples que he trobat:

Els nombres Naturals apareixen amb la civilització Sumer a l’any 4.000 aC. Amb aquesta civilització apareix l’aritmètica ja que sumen i resten mitjançant fitxes. Però personalment pens que anteriorment amb l’os d’Eixango fa20.000 anys ja eren presents els nombres naturals mitjançant les ratlles que feien als ossos.
Perquè per fer aquelles 60 ratlles era necessari comptar.
- Diferents exemples de l’ús d’aquest tipus de nombres:
1. Per organitzar la societat que vivia en la ciutat.
2. Calcular despeses
3. Cobrar impostos
Els nombres Enters apareixen segons el vídeo a Grècia, l’any 520 aC. Aquests eren grups del nombre 1, els quals combinats formaven formes agradables com triangles quadrats i rectangles.
- Diferents exemples de l’ús d’aquest tipus de nombres:
1. La música i la seva combinació harmònica.
2. Per construir.
3. Per comptar persones.
4. Per dur a terme les accions que comporta el comerç.

Els nombres Racionals: fraccions i decimals.
Les fraccions apareixen en dues situacions diferents. En primer lloc amb els romans a l’any 212aC.
Exemple de l’ús d’aquest tipus de nombres:
1. Per comptar els soldats que cometien un error mataven a 1/10 homes.

En segon lloc amb els nombres aràbics a Iraq aproximadament l’any 500 dC.
Exemple de l’ús d’aquest tipus de nombres:
1. Per calcular l’herència que podia rebre la viuda segons els familiars existents i el seu paper i relació amb el difunt.

Els decimals apareixen a Europa que encara empraven els nombres romans, però el fet de l’aparició del capitalisme obligà a emprar els nombres aràbics( indis).
Exemple de l’ús d’aquest tipus de nombres:

1. Càlcul de préstecs
2. Càlcul d’interessos
3. Càlcul de beneficis

c) Discuteix, dins d’una aula d’educació infantil la necessitat i l’ús que se’n fa de cada tipus de nombre. Per exemple, els nombres decimals són necessaris en un entorn d’infantil?... però hi poden aparèixer en algun context d’aula? Indica què passa amb la resta de conjunts numèrics.

Dins les aules d’educació infantil igual que a la vida quotidiana s’empren els nombres en qualsevol acció per senzilla que sembli, són imprescindibles i necessaris.
Després de fer l’exercici m’he adonat que els nombres que més s’empren dins les aules d’Educació Infantil(0-6 anys) són els naturals i enters. Des de’l moment del bon dia ja compten quin dia és avui, recompten quants infants hi ha, qui falta, qui queda la menjador, a quina hora anem al pati, repartim material, repartim menjar, comptem quantes coses tenim..... Hi ha moments infinits.
En canvi els racionals (fraccions i decimals) també tenen presència però més secundària que els anteriors. Trob que són més complicats d’entendre i assimilar per a les persones i més pels infants. Potser si poden tenir utilitats, jo les que pens que poden ser clars exemples són les monedes(euros), mides i pesos. Però no són activitats rutinàries del dia a dia com el bon dia i altres.
Tots els exemples que he trobat de cada conjunt de nombres estan exposats al exercici a).

d) Comenta si trobes que hi ha un paral•lelisme entre el desenvolupament dels diferents conjunts de nombres al llarg de la Història, i l’ús que fan els infants dels nombres al llarg de la seva vida escolar. Repassant la teva trajectòria acadèmica, quins foren els primers nombres que vas conèixer? Com vas conèixer els nombres racionals? Has tingut la necessitat de fer servir els nombres racionals al llarg d la teva vida? Coincideix això amb la necessitat que va impulsar l’home a crear els racionals? Intenta fer el mateix amb la resta de conjunts numèrics.


Pens que la història dels nombres igual que el desenvolupament del infants van des de les accions i raonaments més senzills fins arribar a coneixements més complicats.
Com per exemple les ratlles al ós, els infants al inici també empren ratlles per comptar o dits. Després si he relacionat l’ús i coneixement dels nombres representats a coses reals i tangibles, igual que passa als infants amb el pensament intuïtiu que necessiten objectes per fer càlculs, situacions reals i poc a poc passar als nombres abstractes igual que ens relata el vídeo quan Arquímedes, durant l’Antiga Grècia (2500aC) . Entén i inventa els nombres abstractes, imaginaris, per calcular coses que no són tangibles ni reals, amb la finalitat de preveure.

Dels pocs records que tenc de la meva infància, destac que me mostraven els nombres del 1 a 9, mitjançant exemples amb fruites i diferents objectes i les activitats que realitzàvem eren fitxes d’encerclar, de pintar, de posar gomets per identificar i calcular diferents nombres.
Des de ben petita he emprat els nombres enters i naturals que me van mostrar a l’escola i que han estat presents al dia dia en la meva vida com tothom.

Els nombres enters negatius no els vaig emprar fins que a l’escola me van mostrar mitjançant regles calcular-los, igual que els càlculs que es feien entre els signes:
- x - = +
- x + = -
+ x + = +
+ x - = -
Aquests nombres crec recordar que no els vaig conèixer fins a la secundaria.
Però aquest aprenentatge va ser totalment teòric i dirigit.
En quan a les fraccions si que era més petita, durant la primària i ho fèiem mitjançant fitxes i exemples de pintar diferents trossos d’un pastís.
Els decimals també els vaig aprendre mitjançant càlculs, com per exemple les divisions que porten i segur que altres activitats diferents que no record.
Entenc que l’home ha tingut necessitats per inventar els nombres i les matemàtiques. Igual que nosaltres de petits coneixem els nombres i poc a poc tenim necessitats de saber més, diferents maneres de resoldre problemes i adquirir coneixements per poder resoldre problemes de la vida quotidiana i acadèmics que ens proposen a l’escola.
Fins la E.S.O i el batxillerat ens mostren un coneixements més bàsics i comuns, moltes persones ens quedem amb aquests, però les persones que decideixen continuar amb les seus estudis i carreres de nombres, doncs necessiten seguir progressant i aprenent més, descobrint més per poder satisfer les seves necessitats i interessos.

dimecres, 9 de novembre de 2011

IDENTITAT!



Bones tardes!
El passat dilluns vam realitzar una activitat emotiva a l’assignatura d’estratègies sobre la identitat. El nostre grup “estrelles de mar” vam decidir fer un àlbum amb moments importants de la nostra vida i una capsa en la qual hi havia records de la nostra vida i família.
Per poder fer les exposicions, vam tenir una gran feina anterior de recerca d’informació, visitar avis, parlar amb els pares, mirar entre cents de fotografies les imatges que més m’agradaven i sobretot emocionar-me veient imatge que ja se m’havien oblidat, records, posar-me la pell de gallina, plorar... van ser unes hores intenses amb les quals ho comentava amb na Erika, bffff que complicat que és això!! Quins moments elegir? Ella me deia que la infantesa i feliços, jo vaig discrepar i vaig pensar que en la meva “estrella” hi havia de posar els moments que més m’havien marcat, perquè consider que de les males experiències també treim aprenentatges i coses positives!
Va ser un capvespre curt per exposar tot el que volíem, però molt polit i sencer!

diumenge, 23 d’octubre de 2011

CLIQUEU PER LA DISCAPACITAT!!!



Bon dia GENT!!
Quina manera de començar la setmana no??? Aquest vídeo m'ha aportat molta ENERGIA!!!
qUÈ TROBEU????
TOTS SOM DIFERENTS!!!!!!
una abraçada!!!!!!!!!!

dijous, 20 d’octubre de 2011

dimecres, 5 d’octubre de 2011

Comentari personal del Documental : BABIES 2.010












A finals del curs passat una alumna del mòdul superior d’educació infantil me va passar aquest vídeo. Just vaig veure l’inici me va encantar, però per uns motius o altres, l’he difós i recomanat a la gent i no l’he acabat de veure fins aquesta setmana!






Després d’haver vist el documental un parell de vegades, me ve de gust fer un “petit” comentari sobre ell. El primer que puc dir és que en moltes ocasions no aturava de riure sola observant les accions dels infants!!






L’any passat a l’assignatura d’Educació Emocional van fer un treball sobre “Le Premier Cri” del qual ja vaig fer un comentari. Aquest me recorda com una continuació al ja vist, que tracta de la criança.






Aquest video es titula “Babies”(2.010), no tenc més informació. Tracta de la vida i desenvolupament de quatre infants de diferents parts del món, des de’l seu naixement fins que aprenen a posar-se drets i caminar.






Els protagonistes són en Ponijao de Namibia (Àfrica), en Bayar de Mongòlia, na Mari de Tokio (Japó) i na Hattie de San Francisco (USA). Amb aquestes dades ja podeu imaginar la diversitat d’ambients, tipologia familiar, nivell sòcio-econòmic... però sempre veient-ho des d’una perspectiva enriquidora!!






Les reflexions o conclusions que he tret d’aquest documental, han estat que tots els infants, independentment del seu entorn, medi, mitjans, ambient, família...creixen i es desenvolupen per igual. Cadascú al seu ritme, amb més o manco estimulacions però tots aprenen a gatejar, dir les primeres paraules i finalment posar-se dret i caminar.






El que tenen en comú aquests infants es que aprenen de manera autònoma i explorant, si els pares els hi permeten amb major o menor grau. Les famílies actuen segons les seves costums i tradicions. He trobat grans diferencies, per exemple a l’Àfrica els infants estan més temps amb els seus germans o altres nens/es, a Mongòlia deixaven fermat d’alguna manera l’infant dins la casa perquè la mare pugui seguir treballant (inhumà), i la família japonesa i estatunidenca, més “actuals” i semblants a nosaltres, que quasi no deixaven soles a les fietes, els omplien els espais de juguetes, massa pautat i estimulat tot.






De les famílies, volia destacar el paper que tenen el pare i la mare. En el cas de l’infant Africà i de Mongòlia, els pares no apareixen en cap moment, relació inexistent, tot a càrrec de les mares. Des de ’l meu punt de vista molt trist perquè hi ha una manca d’aquesta figura paterna, apart que les mares tampoc estan tot el temps amb els seus fills. La mare africana si que fa jocs de falda amb el nadó, al manco més que la mare de Mongòlia.






Les altres dues famílies més properes a la nostra cultura i manera de fer, els pares estaven present en tot moment, o al manco les imatges així ho mostren. Realitzaven les mateixes tasques, jocs i dedicaven el mateix temps que les mares, es veia una connexió entre ells i anaven a la par.






Volia remarcar o al manco he extret d’aquest documental, que els infants no caminen ni corren abans per rebre més estimulació, però no vull dir que estigui d’acord del tot, perquè pens que per un desenvolupament integral i global dels infants han d’aparèixer tots els microsistemes complets, com la família. Potser a nivell motriu no té perquè haver diferències, però d’aquí uns anys a nivell emocional si pot tenir conseqüències negatives.






Per acabar, el que més m’ha agradat, ha estat veure les cares de cada un dels nadons quan aconseguien sols, de manera autònoma una nova fita! Mai s’han rendit, explorant i provant, ho han aconseguit tots! Emocionant veure el somriure que els feia brillar les cares!! Jo puc!!

diumenge, 12 de juny de 2011

El blog de na Mercè!

Una segona activitat que ens va proposar en Pere com a tutor, del projecte comú que feim amb la seu d’Eivissa per treballar el blog, va ser escriure en el nostre blog sobre un blog d’una companya.

Jo fa temps que tenia decidit sobre quin blog xerrar. Aquest és el de na Mercè Rodríguez Uris. He decidit que fos ella per diverses raons.
En primer lloc ha estat la que sempre ha portat la iniciativa amb aquest tema, sempre ens ha animat durant aquests dos anys a totes les companyes a que ens hi “poséssim”, que comencéssim a entrar i fer cosetes, penjar articles i altres...
Però el que sobretot valor d’ella ha estat l’oferiment i insistència en fer-nos “mini-sessions” de blog, en qualsevol descans a la hora de dinar i altres s’oferia per ajudar-nos i ensenyar-nos com emprar el blog.

Gràcies a la seva insistència crec que un dia hem vaig decidir “posar-me” davant l’ordinador i el blog que tanta por me feia. Després de mostrar-me com entrar i penjar les quatre coses i veure que jo sola ho sabia fer sola em vaig animar a donar-li forma i color al meu blog.

Del blog de na Mercè vull destacar la seva estètica, des de la seva plantilla com els documents que penja els quals els fa un “canvi de look” perquè quedin més atractius i convidi a llegir-los.
Pens que diàriament fa recerca d’informació interessant perquè apart de penjar treballs fets a classe, penja documents, articles i altres coses molt interessants que per trobar-les és necessari dedicar-li un temps de recerca, llegir-ho, si és interessant, decidir si es penja o no, i reflexionar sobre aquests.

Un fet que ja li vaig comentar que m’agradava i que vaig fer després al meu blog era l’organització que tenia. M’agradava molt això de tenir etiquetes diferents per cada assignatura, és molt més fàcil localitzar la informació i tenir-ho d’una manera molt ordenada visualment.
Fins i tot té música penjada i ha compartit la seva part personal, dedicant un blog a les seves filles.
El consider molt interessant, proper i m’agrada visitar-lo quan tenc temps.

Tot això també vull destacar l’ajuda que na Erika també m’ha ofert amb el blog, perquè també m’ha tutoritzat, m’ha passat els seus apunts de funcionament del blog i moltes altres consells! També vull destacar l’estètica del seu blog que també és molt interessant i atractiu.

Ana Orfila Pons!

L'experiència (o persona) que m'ha marcat!

Des de la tutoria se ens va encarregar una tasca. Aquesta consistia en fer una reflexió sobre una matèria o experiència que ens hagués marcat en la nostra persona i que ens ha fet “encendre la bombeta” per voler ser mestres.
Duc temps pensant en el meu passat, vaig viure molt bones experiències a l’escola, després a l’institut fent secundària i una de les que va començar a influir, van ser dos mestres d’un institut a Madrid on vaig acabar el batxillerat.

Però si pens i me deman realment que m’ha marcat, que ha significat un abans i un després en la meva persona doncs he de dir que no és un fet puntual ni una assignatura sinó una mestra.

En aquest segon curs he tingut la sort de conèixer na Cris Moll. Pens que ha estat una persona que m’ha marcat i m’ha fet pensar en moltes coses.
Ens ha proposat fer moltes feines que ens han suposat moltes hores a casa de temps personal i d’enrabiades, però de les quals he obtingut una gran recompensa.
Crec que amb la seva manera de ser i fer ens ha convidat a somiar amb una escola millor, potser utòpica en ocasions, però per la qual tenim moltes ganes de lluitar. Per la seva experiència ens explicava el què passa realment a les escoles i nosaltres ho completàvem amb les nostres experiències, aquest diàleg entre mestra i alumnes ens ha servit per somiar, crear cada dia coses noves, cercar alternatives...

Amb les dues matèries que ens ha donat na Cris aquest curs, ens ha fet pensar molt, argumentar i argumentar( crec que mai ho havia fet tant) i sobretot a sentir i tenir el dret d’emocionar-nos. Pens que m’ha ajudat molt davant la meva inseguretat i la meva manera de ser.
Tot no ha estat de color de rosa perquè amb ella m’he emportat el pitjor disgust durant aquests dos anys, com ha estat suspendre la primera assignatura, que en un primer moment me va semblar la fi del món! Però veig que aquesta caiguda m’ha ajudat alçar-me amb més força i mes ganes de treballar i superar-me a fi de convertir-me amb una millor persona i sobretot futura mestra.

Hem tractat un marc teòric molt interessant però que no es quedava amb un simple llibre de text o una explicació magistral(que no hem fet) sinó ens ha tocat a nosaltres endinsar-nos en aquest, treure la part amb la qual la podríem introduir dins les aules, veure com seria a la pràctica amb un cas real. Crec que ha estat molt beneficiós perquè tot ens ha suposat feines, recursos i estratègies per tractar d’aquí uns anys amb els infants, famílies i companys.

Pens que ens ha fet fer una molt bona feina, ens ha tret el millor de cadascú, ens ha il·lusionat i ens ha provocat, perquè somiem amb un altre tipus d’escola sobretot perquè tinguem clar el que volem i “lluitem” per aconseguir-ho.

En definitiva crec que ha estat una mestra i futura companya que m’ha marcat i ha sabut conèixer-me i treure el màxim positiu de la meva persona.

Me qued amb les darreres paraules que me va dedicar:
“ La teva mirada sensible a les persones i la teva capacitat d’esforç personal et faran ser una bona mestra. Cerca sempre l’horitzó els teus valors i l’orgull de ser com ets”.

GRÀCIES!

dilluns, 6 de juny de 2011

Final de curs!!!

Quant de temps ha passat des d’aquell dia un dijous 10 de març a l’aula 3 de la Uib? Sembla mentida com passa el temps i ara que acaba d’acabar l’assignatura d’educació socioemocional crec que és hora de fer balanç.
Avui estic molt orgullosa! He aconseguit fer l’examen que tanta por tenia a fer! I he quedat molt satisfeta! Ja ho ha dit na Cris: sa cara ho dit tot Ana!
He superat un escaló que tenia davant meu i no sabia si seria capaç de pujar-lo, però si!! He dedicat moltes hores en aquest examen per auto exigència per superar aquesta por de fer un examen com na Cris. Però puc dir, puc cridar que ho he aconseguit!
El dia de la teranyina dels sentiments vaig explicar les meves pors i ara que he acaba el crus veig que en hi ha que les he superat com fer l’examen, tenir una tortuga a casa, intentar ser feliç, no exigir-me tant i compartir amb les meves companyes i no veure-les com unes rivals!
He de reconèixer que altres coses de moment no s’han aconseguit, com signar el full de compromís però entenc que tot té el seu procés i si el destí creu necessari ja ho solucionaré amb el temps.
Vull agrair aquesta assignatura, a la mestra i sobretot a totes les meves companyes tota la feina feta, per tot el que hem après!(impressionant) i com hem crescut com a PERSONES i companyes!

Enhorabona!!!

divendres, 27 de maig de 2011

"EL CONTE LOCO" La meva experiència.



Bueno bueno.... qui ho diria eh....??? Són les vuit del fosquet i me trob a casa asseguda davant l’ordinador, exhausta, amb una fluixera a les cames que no he pogut ni anar a la meva classe diària d’spinning.
Com me sent ara mateix? Doncs és una sensació contraposada per un costat molt contenta, feliç per haver superat satisfactòriament aquesta gran prova ja a nivell de grup, com personal per haver-me demostrat que soc capaç de superar i fer coses que mai en la vida hauria pensat.

Començant pel principi, el primer dia que hem van dir els grups de treball que érem hem vaig amoïnar molt. Hi havia certes persones amb les que no tenia cap ganes de treballar per experiències desagradables anteriors i ja va ser un handicap per a mi intentar no fer cas als prejudicis que tenia dins el meu cap.

M’enrecord del primer dia que en Robert ens va deixar temps dins la classe per anar avançant el tema, decidir obra... Aquell dia fou una mica caòtic perquè estàvem bloquejats, no pensàvem res que ens agradés a tots, no hi havia moltes idees.... hem vaig decepcionar una mica, certament.
Però sort de tenir una persona dins el grup com na Natàlia!! Ha estat magnífic poder seguir treballant amb ella.

Un dia sense avisar-nos en va enviar tres idees que havia tingut sobre possibles obres i la resta de grup vam mostrar les nostres preferències.
Uns dies després ens enviava un guió aclarit, amb els personatges que havia inspirat a cada component del grup per crear-los. Havia donat una passa GEGANT!

Un cop donada aquesta passa, tot va anar sobre rodes, cadascú es preocupava del seu personatge, si tenia algun canvi a fer, quina vestimenta creia que quedava millor, idees noves... tots ens anaven fent el personatge nostre.
Jo des de setmana santa, tot i hem vaig passar totes les vacances vivint a l’hospital ja anava llegint guió, canviant paraules que me sortien forçades per sinònims més nostres, cercava cançons perquè quedés més impressionant la meva actuació.
Perquè al principi na Natàlia només havia posat la cançó de “I am what I am”, jo no li veia el punt, però un cop escoltada i traduïda vaig veure que si, però que potser per baixar de l’escenari quedaria millor una altra cançó per això vaig cercar i vaig trobar “I will survive” .
De les dues cançons vaig cercar el fragment que més m’interessava perquè tingués un sentit i concordança amb el meu personatge. I així va quedar!!

Com vos he dit, des de setmana santa, llegint el meu diàleg cada dia i el que més m’ha costat cantar. Cantava sola a casa, al cd del cotxe m’havia gravat les cançons. La veritat que no hem sabia la lletra ni res i les vaig descarregar i també traduir per poder confeccionar una coreografia que tingués un sentit amb el que deia i feia.
Ni dos, ni cinc, ni deu vídeos de diferents actuacions de “Vedets”, “Dracs Queen’s”, videoclips de Gloria Gaynor he vist. Però ho havia de fer, per tenir una idea i saber com havia d’actuar.
Aquest era el primer cop que ho feia i per a mi m’ha suposat un gran handicap, no només actuar sinó fer el paper que he fet, però és d’agrair que na Natàlia creies des de’l primer moment que aquest paper era per jo i sempre m’ha animat, igual que la resta de companys.
Perquè si vos soc sincera, no ha estat gens fàcil sortir al davant del públic som un icona “gay”, caminar amb aquella vestimenta que no podia obrir les cames més d’un pam i per sobre cantar sola en anglès dos fragments de dues cançons tan mítiques i conegudes.

Canviant de tema, el decorat. Ens ha suposat un gran mal de cap, perquè teníem la idea del llibre gegant, i volíem donar-li tot el protagonisme, però clar hi havia moments que pensàvem que l’escenari quedava una mica buit i simple.
He d’agrair a en Josep, tots els seus coneixements sobre la part més tècnica.
Ell des de’l primer moment ja tenia clar com ho havia de fer i la veritat que hem va transmetre tranquil·litat, jo en tot moment anava darrera ell i li demanava: i ara què faig?

Aquesta obra ens ha suposat tantes i tantes hores..... ha estat pitjor que fer un examen, però ho hem gaudit com a fietes!! Feia temps que no xalava tant! Més que amb les titelles. Aquesta obra ha fet que cada un dels components del grup ens haguéssim de superar.
Fa dues setmanes que anem cada dia, sigui matí o tarda al bot. Molts dies arribàvem a les 14h i marxàvem a les 21h. Ens ha tret moltes hores de preparar exàmens que per cert, comencen la setmana que ve, però ha valgut la pena. I no m’en penedeixo de res.

Com en qualsevol grup hi hagut dies de “Rifi rafe” , mals entesos, maneres diferents de pensar, incompatibilitat d’horaris per poder assajar ni un sol dia tots plegats, nervis per part meva perquè veia que sense un assaig general no seria possible que sortís tot be, alguns dies estava nerviosa perquè veia que la gent no es sabia el paper i crec que m’he superat com a persona en confiar amb la gent i pensar que sortiria tot be igualment.

Dimarts a la tarda vaig marxar amb na Natàlia en el cotxe i no ho veiem gens clar, molt desanimades. Però dimecres la veritat que estàvem totes les actrius, només faltava en Josep( la part tècnica) i ens va sortir molt millor i ja ens vam animar de nou, ja hi vèiem la “llum”!!

El dia de l’estrena, doncs, com que havia dormit tan malament, avui estava molt tranquil·la i cansada, millor perquè no tenia cap tipus de nervis! Els nervis han aparegut dos minuts abans de començar la obra i sobretot quan estava amagada darrera el “biombo negre”, esperant per sortir a cantar. Pens que en aquells instants se m’ha oblidat la lletra de la cançó, he pensat que faria galls, que no m’enrecordava de la coreo ni del guió. Però un cop donat al botó del fum i sentir el primer ...”I am...” Tot ha tornat la meu cap (crec que no havia fugit res, simplement els nervis hem volen fer passar una mala jugada) i he pensat que com sempre ho havia fet en els assaigs i si podia més exagerat!!
Hem notava la veu que hem tremolava, els aplaudiments de la gent hem despistaven una mica, però un cop acabada la meva actuació i cantant “I will survive” me gir i donant passes elegants marxo de l’escenari amb una alegria immensa dins el pit que no hi cabia!
Ha estat meravellós!!! La obra ha sortit tota rodada, les entrades i sortides junt amb els efectes especials coordinats amb en Josep, les ombres xineses, música.... IMPRESSIONANT!!!

Sobre els professors pens que sempre vos hem tingut a la nostra disposició. En Miquel ens va ajudar a dibuixar un castell, en Robert intentava cercar-me la meva cançó mode karaoke...`Potser hauria estat be tenir més temps entre la obra de les titelles i aquesta, i sobretot que no fos tant a final de curs, perquè ens ha tret motles hores d’altres matèries. De la part teòrica que ens heu passat, he trobat a faltar recursos més propers i útils per confeccionar i organitzar la nostra obra, que com a cultura general no van malament però potser seria més pràctic i ens servirien més a curt termini.

I que puc dir de les meves companyes. He d’agrair de tot cor a na Natàlia per haver compartit amb nosaltres tota la seva creativitat, haver confiat amb cada un de nosaltres per representar la seva història, per la quantitat de disfresses que ens ha pogut aportar, les seves habilitats pel maquillatge i vestuari ha estat impressionant, m’he sentit molt segura i tranquil·la en tot moment amb ella, i sobretot no oblidar que el caràcter de na Natàlia és “bonito” “wonderful” i sempre ens animava i donava idees per sortir endavant!!! GRÀCIES MRS. MASCARÓ.

De na Erika!!! Doncs el paper li ha vingut de perles!! Na Erika és una al·lota molt currant i si algú s’havia d’aprendre tot aquell mega guió, ella era la persona indicada. Apart de currant na Erika és una persona meravellosa i tendre que a vegades intenta ocultar.
Sempre ha de donar la seva opinió i més si ella no veu clares les coses!! Però és d’agrair que hi hagi persones així al grup perquè ajuden a que sigui tot molt més perfecte. Sobre el seu paper ho ha bordat! Ho ha fet perfecte! Sé que ha estat moltes hores preparant el seu paper i al final ha obtingut un gran resultat, perquè el seu paper no era gens fàcil, estar sola durant tota la obra dalt l’escenari.
Amb ella m’he sentit identificada perquè després de treballar tant juntes ja m’he contagiat del seu caràcter i perfeccionisme i havia dies que no veiem les coses però crec que hem sabut donar confiança a la resta i que això per a la nostra manera de ser ha estat tot un handicap.

De la “xoni poligonera” , na Núria. Doncs la pobre ha estat de les que més complicat ho ha tingut per poder venir als assaigs i preparar el decorat, en tot moment demanava i volia estar informada de tot. Els primers dies que va venir a assajar, hem vaig quedar una mica preocupada perquè no es sabia massa el paper, però la veritat que ho ha fet genial, hem rigut molt amb la seva manera d’interpretar de BALLAR i CANTAR!!! Ha estat un paper que li ha quedat molt be!
Aquestes tres companyes són amb les que he treballat tot l’any, i ens coneixem de sobra, ha estat una sort poder continuar treballant amb elles.
Però l’equip no s’acaba aquí, érem vuit al grup!
Na Karol, mai havia treballat amb ella, d’aquesta manera sempre havien estat treballs molt curtets, però l’obra m’ha donat la oportunitat de poder conèixer-la una mica més i sobretot veure les gran habilitats i capacitats que té en el tema gràfic. He d’agrair-li la feinada que ha fet amb les ombres xineses i el pòster anunciant l’obra, ha estat espectacular veure la feina tan polida que ha tret. Sé que li ha costat moltes hores a casa fer-ho però ha resultat genial i ningú ho podria haver fet millor que ella.
He de valorar l’esforç que li ha suposat sent castellana parlant actuar en català i sobretot cantar, però després de molt esforç i hores ho ha fet genial, posant veu de bruixa i tot! Genial!

Amb n’Ade ja havia treballat en altres treballs més teòrics i crec que aquesta ha estat una oportunitat més i diferent per conèixer-la. Crec que ha fet el paper de geni molt be, no pensava que sabés actuar tan be! La veritat que m’ha sorprès gratament. La manera de ser de n’Ade en algun moment hem posava nerviosa perquè volia modificar coses a darrera hora quan tot estava més o manco quadrat i aclarit. Potser sóc una mica quadrada i conservadora, però creia que quan les coses estaven be i més o manco sortien quedant pocs dies per l’actuació no era el moment idoni per fer canvis. Però bueno, crec que ha estat polit treballar amb ella perquè ens feia pensar sempre en millorar o trobar alternatives, sempre de forma constructiva.

En Josep, mai havia treballat amb ell. La veritat que m’ha transmès tranquil·litat com he dit abans amb la part tècnica durant tota la preparació. Ell des d’un principi ja tenia clar com havia de ser l’escenari, es van encarregar de trobar tot el material necessari per poder fer-ho, plàstic gegant negre, paper de diari, màquina de fum... I la veritat que ens ha facilitat molt la feina, durant l’obra es va preocupar per tenir molt ben coordinat quan posar la música, llum... i la seva actuació de passador! D’alguna manera havia d’aparèixer a l’escenari i el moment estel·lar de la guitarra, que he de dir molt d’ell!! Total!!
També hem d’agrair les hores que ha dedicat a casa preparant les màscares que li han quedat precioses i ha mostrat durant la representació, sé que li ha comportat molts hores de manualitats.

De na Nadia, doncs dir que m’ha costat treballar amb ella de nou per experiències anteriors però que oh he sabut fer i superar-ho, i per aquest tema estic contenta d’haver estat capaç de treballar amb ella de nou.
Pens que na Nadia ha tingut molta més facilitat a l’hora d’actuar perquè està acostumada i la veritat que donava seguretat saber que hi havia gent al grup que tenia experiència i sobretot que sap cantar!

Bueno i fins aquí el meu testimoni o més ben dit testament.
Agrair l’oportunitat de deixar-nos fer aquest tipus de treballs amb els quals aprenem molt més, pens que m’ha servit molt a nivell personal perquè m’ha fet créixer la meva autoestima i donar-me compte que soc capaç de fer molt més del que pens.

No m’agradaria despedir-me sense abans fer una reflexió final. Trob que és molt trist que aquests tipus de treballs tan polits es quedin limitats a la representació d’avui davant els professors i familiars. Pens que seria molt més ric i interessant fer-ho amb escoles. Seria un enriquiment doble, nosaltres perquè ho portaríem a la pràctica davant infants que és el nostre futur i objectiu. I per altra banda les escoles en vers de pagar dinerals per activitats i actuacions diverses podrien gaudir d’aquests tipus de feina tan polida de forma gratuïta.

Moltes gràcies per tot....I AM WHAT I AM....esper que la resta de curs pugui...I WILL SURVIVE!!

Què baixi el teló!!!!

Ana Orfila Pons.

dissabte, 14 de maig de 2011

Reflexió Pràctica 2. Període d'adaptació i conte d'en Frederick!

Abans de començar la meva reflexió d’aquesta segona pràctica grupal que hem realitzat a l’assignatura d’Educació Emocional vull agrair a les meves companyes na Erika i na Estefi que han estat les que han portat la pràctica endavant. Jo per motius personals no vaig estar a l’illa i he d’agrair la facilitat que em van donar per anar treballant a distància. Així que MOLTES GRÀCIES AL.LOTES!

Quan es va proposar la segona pràctica hem va cridar l’atenció treballar el conte que havia escollit na Erika junt amb na Estefi, per la desconeixença de la temàtica i perquè he treballat amb elles en altres ocasions i congeniem be.

Del període d’adaptació n’havia sentit parlar poc, algun comentari de les experiències de la meva mare com educadora i d’alguns comentaris a classe, però consider que era una desconeguda per a mi. No vull dir que ara sigui una experta però al manco sí conec la teoria.

Que m’ha quedat clar d’aquest procés?? Doncs que és un moment crucial en la vida de l’infant, família i mestre que s’ha de viure de la manera més tranquil·la, còmode i amb el màxim respecte cap als tres agents, aquests depenen entre ells, i són imprescindibles uns perquè funcionin els altres.

M’ha sorprès més, el paper rellevant que té l’escola en aquest procés. Sobretot l’educadora perquè ha d’oferir un espai, un material, un ambient que ofereixi a l’infant i a la seva família un sentiment de seguretat i confiança per poder viure aquest procés de forma agradable i perquè deixin els seus fills de manera segura amb confiança.

El període d’adaptació hauria de ser un procés molt més llarg, pausat i individualitzat del que es fa actualment a la majoria dels centres educatius espanyols. Cada infant i cada família necessita un temps diferent per adaptar-se a la nova situació, ha de ser molt complicat deslligar-se del vincle afectiu i obrir-se a un altre context i hem de tenir en compte que cada persona té unes necessitats diferents les quals no ajuden a complaure realitzant el període d’aquesta manera. Hem de fer que sigui una experiència lo més positiva possible i aplanar el camí a les famílies i infants.
Els mestres tenim una gran responsabilitat, però tot comença de la manera com entenem nosaltres aquest procés per poder oferir lo millor de cadascú.

Sobre aquesta pràctica volia donar la enhorabona a totes les meves companyes per la feina tan polida i creativa que ens han ofert i compartit en aquestes sessions!
Hem creat una quantitat enorme de recursos de qualitat per treballar la temàtica de la por, gelosia, adaptació, joc simbòlic, rutines...
Enhorabona a totes!!

Gràcies!

Reflexió Pràctica 1 LE PREMIER CRI

Després d’haver realitzat la primera pràctica individual de l’assignatura d’Educació Emocional he de confessar que ha estat el tema que més m’ha agradat i ha impactat d’aquesta matèria.
Entenc que per el bloqueig que sentia amb el tema, doncs hem va cridar més l’atenció i l’he viscut amb una gran intensitat.
Ha estat una pràctica que m’ha suposat molt d’esforç tant d’ hores de feina com a nivell emocional i personal.
Ha estat molt interessant veure tot el procés de la concepció del fill, el procés de l’embaràs i els primers dies del nadó.
He absorbit amb una facilitat poc normal tot el temari i just tenc alguna amistat o familiar embarassada, li començ a fer preguntes i a explicar-los-hi conceptes i curiositats que he après amb la finalitat de poder ajudar-los en aquest procés, de transmetre’ls la màgia que he sentit.

La meva pràctica la vaig centrar amb el vídeo de “ Le Premier Cri”. Pens que és un vídeo que m’ha marcat, crec que ha tractat el moment del naixement honestament, amb molta naturalitat i molt de respecte cap a la parella.

He trobat especials i úniques cada una de les maneres de portar al món al fill. A quasi totes les històries els hi he trobat un punt de màgia, tendresa i respecte, manco a les dones orientals que hem sembla caòtic i descuidat la manera com viuen el moment.

Realitzar aquesta pràctica m’ha fet entendre que el tenir un fill és un moment màgic, únic i irrepetible del qual la parella han de ser els protagonistes i que han de viure el moment de la millor manera possible. Perquè el moment del part serà la base i influenciarà a la persona durant la resta de la seva vida.

Gràcies!