dimecres, 15 de desembre de 2010

Obert a l'alegria!! Conferència Carles Parellada.

Ens han encomanat veure una conferència de’n Carles Parellada. Per no cansar-vos i no repetir-me amb la resta de companyes, he pensat que podria remarcar i contar-vos les coses que m’han impactat més del que ha dit i amb les quals me he quedat. Tot això és molt subjectiu, perquè cadascú ens fixem amb coses diferents, però com sempre diem en la diversitat hi ha la riquesa!

El que primer m’ha cridat l’atenció ha estat “les famílies són molt generoses deixant els seus fills en mans del educadors”. He pensat bfff!!! jo pensava que era al contrari que ens havien d’agrair la nostra tasca, però si ho pensem be, si no ens confien els infants no existeixen les escoles ni els educadors. Ens devem a les famílies, a mantenir una bona comunicació amb ells perquè si no existeix aquest vincle els infants poden estar desorientats i perduts ja que som els àmbits que més hores passem amb ells.

M’ha encantat l’expressió que diu: “L’escola té el repte de cuidar la vida”, es a dir generar alegria per viure.
I això personalment m’impacta molt! Quina responsabilitat tenim els mestres de complir amb això! No ha de ser gens fàcil aconseguir que tots els infants independentment de les seves vides i problemes tinguin moltes ganes de viure!.Com es mostra això?

“L’escola ha de generar somnis” perquè “Sense somnis no es pot viure”. Ui!! Un altre cop de realisme! Com es fa tot això? No es tan fàcil ni sona tan be quan ho has de fer tu. Sort que en algunes assignatures ens estan mostrant a fer feina d’aquesta manera, així i tot pens que és una tasca molt complicada i un gran repte com a mestra.

Referent a la innovació, tema principal d’aquesta conferència, he de dir que estic molt d’acord quan en Carles es demana: “Hem de seguir innovant? O hem de reflexionar i observar tot el que hem innovat per poder avançar?”
Pens que a vegades volem fer, crear molt i no valorem el que tenim, potser ens desfem de coses que son encara útils. Pens que no sempre tot ens servirà però si que podem aprofitar encara que sigui un petit trosset d’alguna cosa per créixer i avançar. No tot lo d’abans era del tot dolent i ara lo nou és tot bo! Es poden complementar, amb el conflicte podem créixer i avançar!

En quan a tot el repàs que ha fet de les diferents innovacions realitzades en el món de l’educació, hem reitero amb lo anterior exposat, crec que de tot es poden aprofitar coses, i es podrien unificar d’alguna manera diferents formes i metodologies.

Estic d’acord amb en Carles a la gran importància que atorga a la reflexió, els mestres han e tenir temps per seure i reflexionar, discutir sobre el que passa a els aules, pensar coses que es poden millorar, avaluar les pràctiques i les innovacions. Però aquesta discussió sempre acaba de mateixa forma: no tenim temps! Hem d’intentar trobar un solució!

Un altre aspecte que m’ha fet pensar durant molt de temps és el fet que tots tenim el nostre paper dins l’escola, les nostres funcions i obligacions, que tots som importants, som líders al nostre nivell. Ens hem de veure les persones com a peces d’un trencaclosques que ens necessitem les unes a les altres per treure una feina excel•lent i no com a enemics. Personalment crec que això és molt complicat que tothom encaixi sempre, hi ha molts factors que influeixen i no sempre tothom està per la feina. Però si una cosa he après durant aquest temps és que hem de donar oportunitats, i fer tot el que està al nostre abast perquè les coses surtin be, el resultat ja vindrà sol.

Moltes coses m’he deixat de comentar, però no tinc espai per tot. La darrera cosa que vull remarcar es que les escoles per poder innovar necessitem reordenar tot el que tenim i posteriorment SOMIAR amb el que volem ser!

Moltes gràcies!