dimecres, 15 de desembre de 2010

Obert a l'alegria!! Conferència Carles Parellada.

Ens han encomanat veure una conferència de’n Carles Parellada. Per no cansar-vos i no repetir-me amb la resta de companyes, he pensat que podria remarcar i contar-vos les coses que m’han impactat més del que ha dit i amb les quals me he quedat. Tot això és molt subjectiu, perquè cadascú ens fixem amb coses diferents, però com sempre diem en la diversitat hi ha la riquesa!

El que primer m’ha cridat l’atenció ha estat “les famílies són molt generoses deixant els seus fills en mans del educadors”. He pensat bfff!!! jo pensava que era al contrari que ens havien d’agrair la nostra tasca, però si ho pensem be, si no ens confien els infants no existeixen les escoles ni els educadors. Ens devem a les famílies, a mantenir una bona comunicació amb ells perquè si no existeix aquest vincle els infants poden estar desorientats i perduts ja que som els àmbits que més hores passem amb ells.

M’ha encantat l’expressió que diu: “L’escola té el repte de cuidar la vida”, es a dir generar alegria per viure.
I això personalment m’impacta molt! Quina responsabilitat tenim els mestres de complir amb això! No ha de ser gens fàcil aconseguir que tots els infants independentment de les seves vides i problemes tinguin moltes ganes de viure!.Com es mostra això?

“L’escola ha de generar somnis” perquè “Sense somnis no es pot viure”. Ui!! Un altre cop de realisme! Com es fa tot això? No es tan fàcil ni sona tan be quan ho has de fer tu. Sort que en algunes assignatures ens estan mostrant a fer feina d’aquesta manera, així i tot pens que és una tasca molt complicada i un gran repte com a mestra.

Referent a la innovació, tema principal d’aquesta conferència, he de dir que estic molt d’acord quan en Carles es demana: “Hem de seguir innovant? O hem de reflexionar i observar tot el que hem innovat per poder avançar?”
Pens que a vegades volem fer, crear molt i no valorem el que tenim, potser ens desfem de coses que son encara útils. Pens que no sempre tot ens servirà però si que podem aprofitar encara que sigui un petit trosset d’alguna cosa per créixer i avançar. No tot lo d’abans era del tot dolent i ara lo nou és tot bo! Es poden complementar, amb el conflicte podem créixer i avançar!

En quan a tot el repàs que ha fet de les diferents innovacions realitzades en el món de l’educació, hem reitero amb lo anterior exposat, crec que de tot es poden aprofitar coses, i es podrien unificar d’alguna manera diferents formes i metodologies.

Estic d’acord amb en Carles a la gran importància que atorga a la reflexió, els mestres han e tenir temps per seure i reflexionar, discutir sobre el que passa a els aules, pensar coses que es poden millorar, avaluar les pràctiques i les innovacions. Però aquesta discussió sempre acaba de mateixa forma: no tenim temps! Hem d’intentar trobar un solució!

Un altre aspecte que m’ha fet pensar durant molt de temps és el fet que tots tenim el nostre paper dins l’escola, les nostres funcions i obligacions, que tots som importants, som líders al nostre nivell. Ens hem de veure les persones com a peces d’un trencaclosques que ens necessitem les unes a les altres per treure una feina excel•lent i no com a enemics. Personalment crec que això és molt complicat que tothom encaixi sempre, hi ha molts factors que influeixen i no sempre tothom està per la feina. Però si una cosa he après durant aquest temps és que hem de donar oportunitats, i fer tot el que està al nostre abast perquè les coses surtin be, el resultat ja vindrà sol.

Moltes coses m’he deixat de comentar, però no tinc espai per tot. La darrera cosa que vull remarcar es que les escoles per poder innovar necessitem reordenar tot el que tenim i posteriorment SOMIAR amb el que volem ser!

Moltes gràcies!

dilluns, 29 de novembre de 2010

EM@IL MOLT CAPAÇ!

Hola a tothom!! m'agradaria poder compartir amb tots vosaltres aquest vídeo que hem van passar i que ja vaig penjar al fòrum de l'assignatura d'Educació Inclusiva!
Sembla mentida del que es pot arribar a fer en la vida i després ens quexiem d'un mal de cap.....

Esper que vos agradi!!
Una abraçada a tothom!!!!

dissabte, 17 d’abril de 2010

Comentari Article : Immigració a Menorca i les escoles.

La crisi ens ha afectat a tots; gent de l’illa “autòctons” i immigrants, tots la patim des de fa uns anys i no sabem fins quan.
No sé si dir que afecta indirectament de forma positiva a les escoles, perquè si la gent marxa d’aquí és senyal de que les coses no van massa be. Fins el curs passat les escoles estaven col•lapsades per l’arribada de nous alumnes al centre. La majoria d’ells procedents d’Àfrica, Sud- Amèrica i darrerament persones (no ho obliden mai) procedents dels Països de l’Est.
I per què venen totes aquestes persones aquí? Doncs la resposta és molt senzilla i clara, però sembla que les persones no ho entenem, o ens fem els “locus” com diem aquí. Aquestes persones arriben a l’illa en unes condicions patètiques en la majoria de casos, molts d’ells fugen de la seva terra per conflictes bèl•lics, pobresa i perquè tenen una INFRAVIDA. I jo penso, no vam fer els espanyols fa uns anys el mateix emigrant a Argentina o Alemanya?
I en molts casos, encara els critiquem, els tenim por, els rebutgem .... pens que ja deu ser prou dur deixar tot lo propi de la persona per arribar a un nou lloc i ser tractat d’aquesta manera. Com van tractar el darrer dia de classe de sociologia hi ha un “racisme encobert “, i estic totalment d’acord, el algunes accions m’ identifico sense tenir l’intenció de fer-ho.
Be doncs, tornant al tema de l’educació penso que el “BOOM” de l’ immigració va afectar negativament, perquè les escoles no estaven preparades ni per les seves infrastructures per acollir de forma massiva a noves persones, ni educativament per poder-los oferir una bona ensenyança, pens que molts cops, no sabíem com tractar a tants nens nouvinguts de cop (si posar-los junts , si separar-los....) , perquè no és el mateix que vingui una persona nova a l’escola que vinguin deu de cop. Però crec que poc a poc les escoles i les docents han anat treballant i “traient les castanyes del foc” com podien amb els recursos que disposaven. No conec be si s’ haurà fet del tot correcte o no, suposo que algunes escoles ho hauran fet millors que altres.
Pens que aquest descens d’alumnes immigrants a les escoles, produït aquest any per la situació econòmica, ens hauria de conscienciar i fer un recull de recursos i previsions per poder en uns futurs anys, quan l’illa torni a gaudir de feina i una bona situació, poder acollir aquests alumnes d’una manera correcte, amb unes aules i infrastructures còmodes per poder acollir a més alumnes sense “xapuces” , tenir ben clar que se els ha de mostrar curricularment, tenir docents preparats per treballar amb diversitat a les seves aules, es a dir, mostrant recursos i fent els cursos que siguin necessaris, per poder atendre a les persones correctament i com es mereixen , perquè no vaguin enrederits acadèmicament.
Entenc que tot això és molt difícil, perquè un cop superada la situació de massificació de nouvinguts , doncs la gent es relaxarà i el proper cop ens agafarà de la mateixa manera que ens ha passat aquests anys, això té la burocràcia. Però els docents de totes maneres hauríem de formar-nos per poder oferir una ensenyança correcte.

Ana Orfila Pons

dijous, 7 de gener de 2010

PRESENTACIÓ


Hola a tothom!!!

Sóc n´Ana Orfila i visc a Menorca.
Esteim a l´aula d´informàtica