divendres, 27 de maig de 2011

"EL CONTE LOCO" La meva experiència.



Bueno bueno.... qui ho diria eh....??? Són les vuit del fosquet i me trob a casa asseguda davant l’ordinador, exhausta, amb una fluixera a les cames que no he pogut ni anar a la meva classe diària d’spinning.
Com me sent ara mateix? Doncs és una sensació contraposada per un costat molt contenta, feliç per haver superat satisfactòriament aquesta gran prova ja a nivell de grup, com personal per haver-me demostrat que soc capaç de superar i fer coses que mai en la vida hauria pensat.

Començant pel principi, el primer dia que hem van dir els grups de treball que érem hem vaig amoïnar molt. Hi havia certes persones amb les que no tenia cap ganes de treballar per experiències desagradables anteriors i ja va ser un handicap per a mi intentar no fer cas als prejudicis que tenia dins el meu cap.

M’enrecord del primer dia que en Robert ens va deixar temps dins la classe per anar avançant el tema, decidir obra... Aquell dia fou una mica caòtic perquè estàvem bloquejats, no pensàvem res que ens agradés a tots, no hi havia moltes idees.... hem vaig decepcionar una mica, certament.
Però sort de tenir una persona dins el grup com na Natàlia!! Ha estat magnífic poder seguir treballant amb ella.

Un dia sense avisar-nos en va enviar tres idees que havia tingut sobre possibles obres i la resta de grup vam mostrar les nostres preferències.
Uns dies després ens enviava un guió aclarit, amb els personatges que havia inspirat a cada component del grup per crear-los. Havia donat una passa GEGANT!

Un cop donada aquesta passa, tot va anar sobre rodes, cadascú es preocupava del seu personatge, si tenia algun canvi a fer, quina vestimenta creia que quedava millor, idees noves... tots ens anaven fent el personatge nostre.
Jo des de setmana santa, tot i hem vaig passar totes les vacances vivint a l’hospital ja anava llegint guió, canviant paraules que me sortien forçades per sinònims més nostres, cercava cançons perquè quedés més impressionant la meva actuació.
Perquè al principi na Natàlia només havia posat la cançó de “I am what I am”, jo no li veia el punt, però un cop escoltada i traduïda vaig veure que si, però que potser per baixar de l’escenari quedaria millor una altra cançó per això vaig cercar i vaig trobar “I will survive” .
De les dues cançons vaig cercar el fragment que més m’interessava perquè tingués un sentit i concordança amb el meu personatge. I així va quedar!!

Com vos he dit, des de setmana santa, llegint el meu diàleg cada dia i el que més m’ha costat cantar. Cantava sola a casa, al cd del cotxe m’havia gravat les cançons. La veritat que no hem sabia la lletra ni res i les vaig descarregar i també traduir per poder confeccionar una coreografia que tingués un sentit amb el que deia i feia.
Ni dos, ni cinc, ni deu vídeos de diferents actuacions de “Vedets”, “Dracs Queen’s”, videoclips de Gloria Gaynor he vist. Però ho havia de fer, per tenir una idea i saber com havia d’actuar.
Aquest era el primer cop que ho feia i per a mi m’ha suposat un gran handicap, no només actuar sinó fer el paper que he fet, però és d’agrair que na Natàlia creies des de’l primer moment que aquest paper era per jo i sempre m’ha animat, igual que la resta de companys.
Perquè si vos soc sincera, no ha estat gens fàcil sortir al davant del públic som un icona “gay”, caminar amb aquella vestimenta que no podia obrir les cames més d’un pam i per sobre cantar sola en anglès dos fragments de dues cançons tan mítiques i conegudes.

Canviant de tema, el decorat. Ens ha suposat un gran mal de cap, perquè teníem la idea del llibre gegant, i volíem donar-li tot el protagonisme, però clar hi havia moments que pensàvem que l’escenari quedava una mica buit i simple.
He d’agrair a en Josep, tots els seus coneixements sobre la part més tècnica.
Ell des de’l primer moment ja tenia clar com ho havia de fer i la veritat que hem va transmetre tranquil·litat, jo en tot moment anava darrera ell i li demanava: i ara què faig?

Aquesta obra ens ha suposat tantes i tantes hores..... ha estat pitjor que fer un examen, però ho hem gaudit com a fietes!! Feia temps que no xalava tant! Més que amb les titelles. Aquesta obra ha fet que cada un dels components del grup ens haguéssim de superar.
Fa dues setmanes que anem cada dia, sigui matí o tarda al bot. Molts dies arribàvem a les 14h i marxàvem a les 21h. Ens ha tret moltes hores de preparar exàmens que per cert, comencen la setmana que ve, però ha valgut la pena. I no m’en penedeixo de res.

Com en qualsevol grup hi hagut dies de “Rifi rafe” , mals entesos, maneres diferents de pensar, incompatibilitat d’horaris per poder assajar ni un sol dia tots plegats, nervis per part meva perquè veia que sense un assaig general no seria possible que sortís tot be, alguns dies estava nerviosa perquè veia que la gent no es sabia el paper i crec que m’he superat com a persona en confiar amb la gent i pensar que sortiria tot be igualment.

Dimarts a la tarda vaig marxar amb na Natàlia en el cotxe i no ho veiem gens clar, molt desanimades. Però dimecres la veritat que estàvem totes les actrius, només faltava en Josep( la part tècnica) i ens va sortir molt millor i ja ens vam animar de nou, ja hi vèiem la “llum”!!

El dia de l’estrena, doncs, com que havia dormit tan malament, avui estava molt tranquil·la i cansada, millor perquè no tenia cap tipus de nervis! Els nervis han aparegut dos minuts abans de començar la obra i sobretot quan estava amagada darrera el “biombo negre”, esperant per sortir a cantar. Pens que en aquells instants se m’ha oblidat la lletra de la cançó, he pensat que faria galls, que no m’enrecordava de la coreo ni del guió. Però un cop donat al botó del fum i sentir el primer ...”I am...” Tot ha tornat la meu cap (crec que no havia fugit res, simplement els nervis hem volen fer passar una mala jugada) i he pensat que com sempre ho havia fet en els assaigs i si podia més exagerat!!
Hem notava la veu que hem tremolava, els aplaudiments de la gent hem despistaven una mica, però un cop acabada la meva actuació i cantant “I will survive” me gir i donant passes elegants marxo de l’escenari amb una alegria immensa dins el pit que no hi cabia!
Ha estat meravellós!!! La obra ha sortit tota rodada, les entrades i sortides junt amb els efectes especials coordinats amb en Josep, les ombres xineses, música.... IMPRESSIONANT!!!

Sobre els professors pens que sempre vos hem tingut a la nostra disposició. En Miquel ens va ajudar a dibuixar un castell, en Robert intentava cercar-me la meva cançó mode karaoke...`Potser hauria estat be tenir més temps entre la obra de les titelles i aquesta, i sobretot que no fos tant a final de curs, perquè ens ha tret motles hores d’altres matèries. De la part teòrica que ens heu passat, he trobat a faltar recursos més propers i útils per confeccionar i organitzar la nostra obra, que com a cultura general no van malament però potser seria més pràctic i ens servirien més a curt termini.

I que puc dir de les meves companyes. He d’agrair de tot cor a na Natàlia per haver compartit amb nosaltres tota la seva creativitat, haver confiat amb cada un de nosaltres per representar la seva història, per la quantitat de disfresses que ens ha pogut aportar, les seves habilitats pel maquillatge i vestuari ha estat impressionant, m’he sentit molt segura i tranquil·la en tot moment amb ella, i sobretot no oblidar que el caràcter de na Natàlia és “bonito” “wonderful” i sempre ens animava i donava idees per sortir endavant!!! GRÀCIES MRS. MASCARÓ.

De na Erika!!! Doncs el paper li ha vingut de perles!! Na Erika és una al·lota molt currant i si algú s’havia d’aprendre tot aquell mega guió, ella era la persona indicada. Apart de currant na Erika és una persona meravellosa i tendre que a vegades intenta ocultar.
Sempre ha de donar la seva opinió i més si ella no veu clares les coses!! Però és d’agrair que hi hagi persones així al grup perquè ajuden a que sigui tot molt més perfecte. Sobre el seu paper ho ha bordat! Ho ha fet perfecte! Sé que ha estat moltes hores preparant el seu paper i al final ha obtingut un gran resultat, perquè el seu paper no era gens fàcil, estar sola durant tota la obra dalt l’escenari.
Amb ella m’he sentit identificada perquè després de treballar tant juntes ja m’he contagiat del seu caràcter i perfeccionisme i havia dies que no veiem les coses però crec que hem sabut donar confiança a la resta i que això per a la nostra manera de ser ha estat tot un handicap.

De la “xoni poligonera” , na Núria. Doncs la pobre ha estat de les que més complicat ho ha tingut per poder venir als assaigs i preparar el decorat, en tot moment demanava i volia estar informada de tot. Els primers dies que va venir a assajar, hem vaig quedar una mica preocupada perquè no es sabia massa el paper, però la veritat que ho ha fet genial, hem rigut molt amb la seva manera d’interpretar de BALLAR i CANTAR!!! Ha estat un paper que li ha quedat molt be!
Aquestes tres companyes són amb les que he treballat tot l’any, i ens coneixem de sobra, ha estat una sort poder continuar treballant amb elles.
Però l’equip no s’acaba aquí, érem vuit al grup!
Na Karol, mai havia treballat amb ella, d’aquesta manera sempre havien estat treballs molt curtets, però l’obra m’ha donat la oportunitat de poder conèixer-la una mica més i sobretot veure les gran habilitats i capacitats que té en el tema gràfic. He d’agrair-li la feinada que ha fet amb les ombres xineses i el pòster anunciant l’obra, ha estat espectacular veure la feina tan polida que ha tret. Sé que li ha costat moltes hores a casa fer-ho però ha resultat genial i ningú ho podria haver fet millor que ella.
He de valorar l’esforç que li ha suposat sent castellana parlant actuar en català i sobretot cantar, però després de molt esforç i hores ho ha fet genial, posant veu de bruixa i tot! Genial!

Amb n’Ade ja havia treballat en altres treballs més teòrics i crec que aquesta ha estat una oportunitat més i diferent per conèixer-la. Crec que ha fet el paper de geni molt be, no pensava que sabés actuar tan be! La veritat que m’ha sorprès gratament. La manera de ser de n’Ade en algun moment hem posava nerviosa perquè volia modificar coses a darrera hora quan tot estava més o manco quadrat i aclarit. Potser sóc una mica quadrada i conservadora, però creia que quan les coses estaven be i més o manco sortien quedant pocs dies per l’actuació no era el moment idoni per fer canvis. Però bueno, crec que ha estat polit treballar amb ella perquè ens feia pensar sempre en millorar o trobar alternatives, sempre de forma constructiva.

En Josep, mai havia treballat amb ell. La veritat que m’ha transmès tranquil·litat com he dit abans amb la part tècnica durant tota la preparació. Ell des d’un principi ja tenia clar com havia de ser l’escenari, es van encarregar de trobar tot el material necessari per poder fer-ho, plàstic gegant negre, paper de diari, màquina de fum... I la veritat que ens ha facilitat molt la feina, durant l’obra es va preocupar per tenir molt ben coordinat quan posar la música, llum... i la seva actuació de passador! D’alguna manera havia d’aparèixer a l’escenari i el moment estel·lar de la guitarra, que he de dir molt d’ell!! Total!!
També hem d’agrair les hores que ha dedicat a casa preparant les màscares que li han quedat precioses i ha mostrat durant la representació, sé que li ha comportat molts hores de manualitats.

De na Nadia, doncs dir que m’ha costat treballar amb ella de nou per experiències anteriors però que oh he sabut fer i superar-ho, i per aquest tema estic contenta d’haver estat capaç de treballar amb ella de nou.
Pens que na Nadia ha tingut molta més facilitat a l’hora d’actuar perquè està acostumada i la veritat que donava seguretat saber que hi havia gent al grup que tenia experiència i sobretot que sap cantar!

Bueno i fins aquí el meu testimoni o més ben dit testament.
Agrair l’oportunitat de deixar-nos fer aquest tipus de treballs amb els quals aprenem molt més, pens que m’ha servit molt a nivell personal perquè m’ha fet créixer la meva autoestima i donar-me compte que soc capaç de fer molt més del que pens.

No m’agradaria despedir-me sense abans fer una reflexió final. Trob que és molt trist que aquests tipus de treballs tan polits es quedin limitats a la representació d’avui davant els professors i familiars. Pens que seria molt més ric i interessant fer-ho amb escoles. Seria un enriquiment doble, nosaltres perquè ho portaríem a la pràctica davant infants que és el nostre futur i objectiu. I per altra banda les escoles en vers de pagar dinerals per activitats i actuacions diverses podrien gaudir d’aquests tipus de feina tan polida de forma gratuïta.

Moltes gràcies per tot....I AM WHAT I AM....esper que la resta de curs pugui...I WILL SURVIVE!!

Què baixi el teló!!!!

Ana Orfila Pons.

dissabte, 14 de maig de 2011

Reflexió Pràctica 2. Període d'adaptació i conte d'en Frederick!

Abans de començar la meva reflexió d’aquesta segona pràctica grupal que hem realitzat a l’assignatura d’Educació Emocional vull agrair a les meves companyes na Erika i na Estefi que han estat les que han portat la pràctica endavant. Jo per motius personals no vaig estar a l’illa i he d’agrair la facilitat que em van donar per anar treballant a distància. Així que MOLTES GRÀCIES AL.LOTES!

Quan es va proposar la segona pràctica hem va cridar l’atenció treballar el conte que havia escollit na Erika junt amb na Estefi, per la desconeixença de la temàtica i perquè he treballat amb elles en altres ocasions i congeniem be.

Del període d’adaptació n’havia sentit parlar poc, algun comentari de les experiències de la meva mare com educadora i d’alguns comentaris a classe, però consider que era una desconeguda per a mi. No vull dir que ara sigui una experta però al manco sí conec la teoria.

Que m’ha quedat clar d’aquest procés?? Doncs que és un moment crucial en la vida de l’infant, família i mestre que s’ha de viure de la manera més tranquil·la, còmode i amb el màxim respecte cap als tres agents, aquests depenen entre ells, i són imprescindibles uns perquè funcionin els altres.

M’ha sorprès més, el paper rellevant que té l’escola en aquest procés. Sobretot l’educadora perquè ha d’oferir un espai, un material, un ambient que ofereixi a l’infant i a la seva família un sentiment de seguretat i confiança per poder viure aquest procés de forma agradable i perquè deixin els seus fills de manera segura amb confiança.

El període d’adaptació hauria de ser un procés molt més llarg, pausat i individualitzat del que es fa actualment a la majoria dels centres educatius espanyols. Cada infant i cada família necessita un temps diferent per adaptar-se a la nova situació, ha de ser molt complicat deslligar-se del vincle afectiu i obrir-se a un altre context i hem de tenir en compte que cada persona té unes necessitats diferents les quals no ajuden a complaure realitzant el període d’aquesta manera. Hem de fer que sigui una experiència lo més positiva possible i aplanar el camí a les famílies i infants.
Els mestres tenim una gran responsabilitat, però tot comença de la manera com entenem nosaltres aquest procés per poder oferir lo millor de cadascú.

Sobre aquesta pràctica volia donar la enhorabona a totes les meves companyes per la feina tan polida i creativa que ens han ofert i compartit en aquestes sessions!
Hem creat una quantitat enorme de recursos de qualitat per treballar la temàtica de la por, gelosia, adaptació, joc simbòlic, rutines...
Enhorabona a totes!!

Gràcies!

Reflexió Pràctica 1 LE PREMIER CRI

Després d’haver realitzat la primera pràctica individual de l’assignatura d’Educació Emocional he de confessar que ha estat el tema que més m’ha agradat i ha impactat d’aquesta matèria.
Entenc que per el bloqueig que sentia amb el tema, doncs hem va cridar més l’atenció i l’he viscut amb una gran intensitat.
Ha estat una pràctica que m’ha suposat molt d’esforç tant d’ hores de feina com a nivell emocional i personal.
Ha estat molt interessant veure tot el procés de la concepció del fill, el procés de l’embaràs i els primers dies del nadó.
He absorbit amb una facilitat poc normal tot el temari i just tenc alguna amistat o familiar embarassada, li començ a fer preguntes i a explicar-los-hi conceptes i curiositats que he après amb la finalitat de poder ajudar-los en aquest procés, de transmetre’ls la màgia que he sentit.

La meva pràctica la vaig centrar amb el vídeo de “ Le Premier Cri”. Pens que és un vídeo que m’ha marcat, crec que ha tractat el moment del naixement honestament, amb molta naturalitat i molt de respecte cap a la parella.

He trobat especials i úniques cada una de les maneres de portar al món al fill. A quasi totes les històries els hi he trobat un punt de màgia, tendresa i respecte, manco a les dones orientals que hem sembla caòtic i descuidat la manera com viuen el moment.

Realitzar aquesta pràctica m’ha fet entendre que el tenir un fill és un moment màgic, únic i irrepetible del qual la parella han de ser els protagonistes i que han de viure el moment de la millor manera possible. Perquè el moment del part serà la base i influenciarà a la persona durant la resta de la seva vida.

Gràcies!