diumenge, 12 de juny de 2011

El blog de na Mercè!

Una segona activitat que ens va proposar en Pere com a tutor, del projecte comú que feim amb la seu d’Eivissa per treballar el blog, va ser escriure en el nostre blog sobre un blog d’una companya.

Jo fa temps que tenia decidit sobre quin blog xerrar. Aquest és el de na Mercè Rodríguez Uris. He decidit que fos ella per diverses raons.
En primer lloc ha estat la que sempre ha portat la iniciativa amb aquest tema, sempre ens ha animat durant aquests dos anys a totes les companyes a que ens hi “poséssim”, que comencéssim a entrar i fer cosetes, penjar articles i altres...
Però el que sobretot valor d’ella ha estat l’oferiment i insistència en fer-nos “mini-sessions” de blog, en qualsevol descans a la hora de dinar i altres s’oferia per ajudar-nos i ensenyar-nos com emprar el blog.

Gràcies a la seva insistència crec que un dia hem vaig decidir “posar-me” davant l’ordinador i el blog que tanta por me feia. Després de mostrar-me com entrar i penjar les quatre coses i veure que jo sola ho sabia fer sola em vaig animar a donar-li forma i color al meu blog.

Del blog de na Mercè vull destacar la seva estètica, des de la seva plantilla com els documents que penja els quals els fa un “canvi de look” perquè quedin més atractius i convidi a llegir-los.
Pens que diàriament fa recerca d’informació interessant perquè apart de penjar treballs fets a classe, penja documents, articles i altres coses molt interessants que per trobar-les és necessari dedicar-li un temps de recerca, llegir-ho, si és interessant, decidir si es penja o no, i reflexionar sobre aquests.

Un fet que ja li vaig comentar que m’agradava i que vaig fer després al meu blog era l’organització que tenia. M’agradava molt això de tenir etiquetes diferents per cada assignatura, és molt més fàcil localitzar la informació i tenir-ho d’una manera molt ordenada visualment.
Fins i tot té música penjada i ha compartit la seva part personal, dedicant un blog a les seves filles.
El consider molt interessant, proper i m’agrada visitar-lo quan tenc temps.

Tot això també vull destacar l’ajuda que na Erika també m’ha ofert amb el blog, perquè també m’ha tutoritzat, m’ha passat els seus apunts de funcionament del blog i moltes altres consells! També vull destacar l’estètica del seu blog que també és molt interessant i atractiu.

Ana Orfila Pons!

L'experiència (o persona) que m'ha marcat!

Des de la tutoria se ens va encarregar una tasca. Aquesta consistia en fer una reflexió sobre una matèria o experiència que ens hagués marcat en la nostra persona i que ens ha fet “encendre la bombeta” per voler ser mestres.
Duc temps pensant en el meu passat, vaig viure molt bones experiències a l’escola, després a l’institut fent secundària i una de les que va començar a influir, van ser dos mestres d’un institut a Madrid on vaig acabar el batxillerat.

Però si pens i me deman realment que m’ha marcat, que ha significat un abans i un després en la meva persona doncs he de dir que no és un fet puntual ni una assignatura sinó una mestra.

En aquest segon curs he tingut la sort de conèixer na Cris Moll. Pens que ha estat una persona que m’ha marcat i m’ha fet pensar en moltes coses.
Ens ha proposat fer moltes feines que ens han suposat moltes hores a casa de temps personal i d’enrabiades, però de les quals he obtingut una gran recompensa.
Crec que amb la seva manera de ser i fer ens ha convidat a somiar amb una escola millor, potser utòpica en ocasions, però per la qual tenim moltes ganes de lluitar. Per la seva experiència ens explicava el què passa realment a les escoles i nosaltres ho completàvem amb les nostres experiències, aquest diàleg entre mestra i alumnes ens ha servit per somiar, crear cada dia coses noves, cercar alternatives...

Amb les dues matèries que ens ha donat na Cris aquest curs, ens ha fet pensar molt, argumentar i argumentar( crec que mai ho havia fet tant) i sobretot a sentir i tenir el dret d’emocionar-nos. Pens que m’ha ajudat molt davant la meva inseguretat i la meva manera de ser.
Tot no ha estat de color de rosa perquè amb ella m’he emportat el pitjor disgust durant aquests dos anys, com ha estat suspendre la primera assignatura, que en un primer moment me va semblar la fi del món! Però veig que aquesta caiguda m’ha ajudat alçar-me amb més força i mes ganes de treballar i superar-me a fi de convertir-me amb una millor persona i sobretot futura mestra.

Hem tractat un marc teòric molt interessant però que no es quedava amb un simple llibre de text o una explicació magistral(que no hem fet) sinó ens ha tocat a nosaltres endinsar-nos en aquest, treure la part amb la qual la podríem introduir dins les aules, veure com seria a la pràctica amb un cas real. Crec que ha estat molt beneficiós perquè tot ens ha suposat feines, recursos i estratègies per tractar d’aquí uns anys amb els infants, famílies i companys.

Pens que ens ha fet fer una molt bona feina, ens ha tret el millor de cadascú, ens ha il·lusionat i ens ha provocat, perquè somiem amb un altre tipus d’escola sobretot perquè tinguem clar el que volem i “lluitem” per aconseguir-ho.

En definitiva crec que ha estat una mestra i futura companya que m’ha marcat i ha sabut conèixer-me i treure el màxim positiu de la meva persona.

Me qued amb les darreres paraules que me va dedicar:
“ La teva mirada sensible a les persones i la teva capacitat d’esforç personal et faran ser una bona mestra. Cerca sempre l’horitzó els teus valors i l’orgull de ser com ets”.

GRÀCIES!

dilluns, 6 de juny de 2011

Final de curs!!!

Quant de temps ha passat des d’aquell dia un dijous 10 de març a l’aula 3 de la Uib? Sembla mentida com passa el temps i ara que acaba d’acabar l’assignatura d’educació socioemocional crec que és hora de fer balanç.
Avui estic molt orgullosa! He aconseguit fer l’examen que tanta por tenia a fer! I he quedat molt satisfeta! Ja ho ha dit na Cris: sa cara ho dit tot Ana!
He superat un escaló que tenia davant meu i no sabia si seria capaç de pujar-lo, però si!! He dedicat moltes hores en aquest examen per auto exigència per superar aquesta por de fer un examen com na Cris. Però puc dir, puc cridar que ho he aconseguit!
El dia de la teranyina dels sentiments vaig explicar les meves pors i ara que he acaba el crus veig que en hi ha que les he superat com fer l’examen, tenir una tortuga a casa, intentar ser feliç, no exigir-me tant i compartir amb les meves companyes i no veure-les com unes rivals!
He de reconèixer que altres coses de moment no s’han aconseguit, com signar el full de compromís però entenc que tot té el seu procés i si el destí creu necessari ja ho solucionaré amb el temps.
Vull agrair aquesta assignatura, a la mestra i sobretot a totes les meves companyes tota la feina feta, per tot el que hem après!(impressionant) i com hem crescut com a PERSONES i companyes!

Enhorabona!!!