dijous, 23 de febrer de 2012

LES MEVES PORS...


Bona nit a tothom!
Aquí vos deix la primera activitat d'aquesta nova assignatura.
Un aspecte important a destacar és que estic realitzant les pràctiques a Pistoia(ITÀLIA) una experiència que promet ser única i irrepetible. Aquest fet diferenciarà les meves tasques amb les meves companyes de Menorca però això ens enriquirà a totes!!

Les meves pors....

- Com serà l’escola de Pistoia on realitzi les pràctiques de 0 a 3 anys? Serà tal qual me la imagino? Serà com les diferents fotos que he vist a classe?

L’Asilo Nido “Il Grillo” és el primer centre en el qual realitzaré les meves pràctiques durant els pròxims dos mesos. La veritat que quan vaig arribar dilluns al centre, vaig quedar fascinada amb la seva l’estètica i ambient. Les meves expectatives es van complir a la perfecció, durant la primera estada no podia tancar la boca, m’encantava tots els espais que veia, maneres de fer... tot d’una me vaig contagiar i emocionar.
Els espais són molt estimuladors, amb molts colors, gens carregats, tots els elements que trobem són més neutres de diferents materials i sense abusar del plàstic, no hi ha gairebé joguines específiques, sinó materials quotidians amb els quals interaccionen els infants.
M’ha impressionat la gran quantitat de documentació que hi ha per tot el centre i dins les aules dirigida a tota la comunitat educativa. Els espais conviden a entrar-hi, endinsar-se, submergir-se en aquesta manera de viure l’escola.

-Me podré comunicar amb els infants? M’acceptaran com una educadora més? Me rebutjaran per no poder-me comunicar a la perfecció?

El primer dia els infants van guardar bastant les distàncies, entenc que una persona estranya, que no parla massa be la seva llengua. Però poc a poc ja m’estan acceptant, s’apropen a jo, me demanen ajuda, interaccionen, volen jugar i m’abracen.
Tot i així la llengua és un impediment que a mesura que passin els dies esper poder-me entendre millor, per establir un vincle amb ells.

- Com m’afectarà l’impediment de la llengua en general? Me podré enriquir igualment d’aquesta oportunitat i experiència que viuré? Arribaré a comunicar-me a la perfecció en aquests mesos?

Sincerament pensava que me costaria més comunicar-me, però la veritat que amb el nivell que tenc de la llengua, i la disposició a comunicar-nos, ens estem entenent molt be, encara que sent que me manquen aspectes, detalls que fan que me perdi part de l’essència del que me volen transmetre.

-Me podré comunicar amb les mestres? Quina relació podré mantenir amb les mestres? M’obriran les portes, m’ensenyaran i contagiaran la seva manera de viure l’escola? O potser no m’integraran per ser practicant? Seré capaç de captar tot el que me vulguin transmetre?

De moment m’estic comunicant molt be amb les mestres, la veritat que tenen una actitud molt oberta, i cada cosa que fan m’expliquen el per què, sobretot de la documentació que tenen per tot el centre, la importància del moment del dinar, projectes que tenen començats... Me sent molt integrada i contenta amb ganes de parlar la llengua italiana a la perfecció.

-Me podré adaptar a una metodologia i manera de viure l’escola tan diferent als centre de Menorca? Sabré captar la seva manera de fer?

De moment m’estic integrant a la perfecció en aquesta manera de viure l’escola. Crec que me fa més por a la tornada a Menorca i adaptar-me a un sistema tan diferent!

-Sabré canviar bolquers, netejar, ajudar amb els moments del menjar quan sigui necessari?

De moment no he canviat bolquers, però si he netejat les mans i cares dels infants, els espais de l’aula. Aquestes tasques les he fet be, però tenc curiositat per veure com ho faig amb el canvi de bolquers ja que no tenc experiència i vull aprendre.

-A la tornada a Menorca. Sabré transmetre i compartir aquesta experiència única que he viscut a Pistoia durant el període de pràctiques a les meves companyes?

Ja estic informant a les meves companyes de Menorca gràcies a les red socials, però tenc moltes ganes de poder transmetre tot el que estic vivint, per això estic recollint moltes fotos i material, però si tenc por de si ho sabré fer be i transmetre realment el que vull.

-Quin tipus de relació podré tenir amb les famílies? Me podré comunicar amb elles? M’acceptaran com ensenyant dels seus fills? Com es sentiran davant una figura externa i desconeguda?

Amb les famílies de moment només ens saludem quan porten i recullen els infants. Les meves tutores els hi expliquen qui soc i me somriuen, però poc més de moment. Dimecres que ve assistiré a una reunió de tots els pares i les mestres me presentaran a les famílies, tenc una mica de nervis.

-Quina aportació podré fer jo com a docent a l’escola, mestres, infants i famílies?

De moment no ho sé. La propera setmana explicaré amb fotografies d’on venc, els animals que tenc a la meva casa.

-Sabré controlar la meva manera de ser, tenir paciència, no actuar amb els infants fins que no sigui necessari a fi de que puguin adquirir coneixements i resoldre conflictes autònomament?

De moment tenc el reflex d’actuar ràpidament quan se lli cau alguna cosa algun infant o succeeix algun conflicte, però m’estic aturant per veure si l’infant és capaç de resoldre’l, això ho faig així per imitació a les tutores.

Què pots fer per resoldre la resta de preguntes?
Per a resoldre positivament totes aquestes preguntes pens que hi ha uns aspectes clau a tenir en compte i presents durant tot el procés de les pràctiques.
En primer lloc tenir un respecte cap als infants, mestres, famílies i escola.
En segon lloc no tenir por a equivocar-me, perquè dels errors creixem i aprenem, ningú ha nascut ensenyat. Per tant, he de ser capaç de demanar ajuda sempre que ho necessiti.
Sentir-me capaç i segura de les meves actuacions i actituds. Ser responsable i compromesa amb la tasca que implica ser mestra. Tenir gran iniciativa per a col•laborar en qualsevol tasca, activitat que es realitzi perquè l’aprenentatge significatiu s’adquireix mitjançant l’experiència.
No tenir por a no poder-me comunicar-me a la perfecció amb les persones, perquè si les dues parts es volen comunicar no fan falta paraules, la gestualitat i l’expressió són molt importants.

Gràcies!

1 comentari:

  1. Bon dia Ana!
    He estat llegit les teves pors i noves experiències per Itàlia, i sa veritat és que de cada vegada més, més enveja me fas! Quina GRAN experiència sa teua...UAU!!!!!!
    Aprofita al màxim que volem saber moltes coses!
    Moltes besadetes!

    ResponElimina