A finals del curs passat una alumna del mòdul superior d’educació infantil me va passar aquest vídeo. Just vaig veure l’inici me va encantar, però per uns motius o altres, l’he difós i recomanat a la gent i no l’he acabat de veure fins aquesta setmana!
Després d’haver vist el documental un parell de vegades, me ve de gust fer un “petit” comentari sobre ell. El primer que puc dir és que en moltes ocasions no aturava de riure sola observant les accions dels infants!!
L’any passat a l’assignatura d’Educació Emocional van fer un treball sobre “Le Premier Cri” del qual ja vaig fer un comentari. Aquest me recorda com una continuació al ja vist, que tracta de la criança.
Aquest video es titula “Babies”(2.010), no tenc més informació. Tracta de la vida i desenvolupament de quatre infants de diferents parts del món, des de’l seu naixement fins que aprenen a posar-se drets i caminar.
Els protagonistes són en Ponijao de Namibia (Àfrica), en Bayar de Mongòlia, na Mari de Tokio (Japó) i na Hattie de San Francisco (USA). Amb aquestes dades ja podeu imaginar la diversitat d’ambients, tipologia familiar, nivell sòcio-econòmic... però sempre veient-ho des d’una perspectiva enriquidora!!
Les reflexions o conclusions que he tret d’aquest documental, han estat que tots els infants, independentment del seu entorn, medi, mitjans, ambient, família...creixen i es desenvolupen per igual. Cadascú al seu ritme, amb més o manco estimulacions però tots aprenen a gatejar, dir les primeres paraules i finalment posar-se dret i caminar.
El que tenen en comú aquests infants es que aprenen de manera autònoma i explorant, si els pares els hi permeten amb major o menor grau. Les famílies actuen segons les seves costums i tradicions. He trobat grans diferencies, per exemple a l’Àfrica els infants estan més temps amb els seus germans o altres nens/es, a Mongòlia deixaven fermat d’alguna manera l’infant dins la casa perquè la mare pugui seguir treballant (inhumà), i la família japonesa i estatunidenca, més “actuals” i semblants a nosaltres, que quasi no deixaven soles a les fietes, els omplien els espais de juguetes, massa pautat i estimulat tot.
De les famílies, volia destacar el paper que tenen el pare i la mare. En el cas de l’infant Africà i de Mongòlia, els pares no apareixen en cap moment, relació inexistent, tot a càrrec de les mares. Des de ’l meu punt de vista molt trist perquè hi ha una manca d’aquesta figura paterna, apart que les mares tampoc estan tot el temps amb els seus fills. La mare africana si que fa jocs de falda amb el nadó, al manco més que la mare de Mongòlia.
Les altres dues famílies més properes a la nostra cultura i manera de fer, els pares estaven present en tot moment, o al manco les imatges així ho mostren. Realitzaven les mateixes tasques, jocs i dedicaven el mateix temps que les mares, es veia una connexió entre ells i anaven a la par.
Volia remarcar o al manco he extret d’aquest documental, que els infants no caminen ni corren abans per rebre més estimulació, però no vull dir que estigui d’acord del tot, perquè pens que per un desenvolupament integral i global dels infants han d’aparèixer tots els microsistemes complets, com la família. Potser a nivell motriu no té perquè haver diferències, però d’aquí uns anys a nivell emocional si pot tenir conseqüències negatives.
Per acabar, el que més m’ha agradat, ha estat veure les cares de cada un dels nadons quan aconseguien sols, de manera autònoma una nova fita! Mai s’han rendit, explorant i provant, ho han aconseguit tots! Emocionant veure el somriure que els feia brillar les cares!! Jo puc!!
